DE LUTERA TERRASSA

Diari de Terrassa - 18/12/2025

Javier Llamas

#DiariDeTerrassa

La Fundació Torre del Palau publica“El protestantisme a la Terrassa contemporània”. El prologuista, Josep Lluís Carod-Rovira, el va presentar

Doris Moreno, editora, coordinadora del projecte, va deixar-ho clar al final: “Aquest llibre no està acabat. És una síntesi per rellançar la recerca, un punt de partida per buscar més dades sobre la Terrassa heterodoxa”. Per ser només la base d’una aventura de recerca més àmplia, no està gens malament un volum de 219 pàgines, “El protestantisme a la Terrassa contemporània”, que compta amb les aportacions de plomes i experiències com les de la mateixa Doris Moreno, Josep Puy, Miriam Guzmán, Anna Massallé i Carles Raurell. I amb el pròleg de Josep Lluís Carod-Rovira, filòleg, historiador i exvicepresident de la Generalitat. Carod-Rovira es va erigir en el principal ponent en la presentació (dimarts) del llibre, publicat, per descomptat, per la Fundació Torre del Palau. L’exconseller en cap no és protestant, però, quan li pregunten per la seva fe, si en té, es defineix com a “agnòstic filoprotestant”. I va demostrar aquesta fília en una intervenció amb apuntalament històric però arrebossat reivindicatiu. “La llibertat de culte és el mateix que la igualtat de drets?”, va preguntar, i ell mateix es va respondre: no. Va recordar, per exemple, que els edificis protestants “no tenen exempció de l’IBI”, ni les confessions d’origen luterà disposen de concordat com el que vincula l’Estat espanyol amb la Santa Seu: “Cal no confondre llibertat de culte, que ningú sigui perseguit per la seva fe, amb el fet que totes les confessions tinguin el mateix tracte”.

1913 va ser l’any en què es va constituir a Terrassa la primera congregació formal, una església adventista

Entre el 1868 i el 1931 hi havia a Espanya “dos blocs ben delimitats”. Un, segons Carod-Rovira, era el bloc de poder integrat per organismes o institucions de nom acabat en “ia”, de l’oligarquia a la monarquia, passant per la jerarquia catòlica; els poders fàctics “que establien la veritat oficial, la condició legal i la normalitat sociocultural”. Després hi havia “el bloc de dissidència”, el dels moviments amb nom acabat en “isme”: socialisme, naturalisme, nudisme, feminisme i... protestantisme. El llibre repassa també, de la mà de Puy, la contribució heterodoxa de teòsofs i espiritistes i, amb Raurell, el paper d’aquells primers quinze protestants de Terrassa que van assentar les bases d’un moviment dels més potents de la península, amb la figura de Samuel Vila com a màxim exponent. Vila va ser, en paraules de Carod, “una gota malaia per a Franco”, en el gabinet del qual es presentava amb decisió: “Obrin pas a un ministre de l’Evangeli!”. A Anna Massallé li correspon l’autoria “molt llegívola” de l’actualitat protestant. A Terrassa, va subratllar Carod-Rovira, hi ha més esglésies d’origen luterà que catòliques. S’inclouen en el conjunt protestant les Filadèlfia i les pentecostals originàries d’Iberoamèrica, que, segons el ponent, han crescut de manera notable “per la seva dimensió d’acolliment i de manteniment de la identitat”, encara que conserven pràctiques expressives “molt allunyades de les europees”. Europa no es pot entendre “sense la concepció cultural cristiana”, va reblar Carod.

26 són les esglésies evangèliques implantades ara a Terrassa, la major part fundades a les darreres tres dècades

Descarrega l'article

pro.pdf

Descargar PDF • 4.46MB