Josep Puy
Diari de Terrassa - 18/02/2021
De cop i volta em trobo davant d’un voluminós i espontani recordatori sobre el període franquista i just en el capítol de la dura, grisa i repressiva postguerra. Les seqüències en la memòria, fruit de nombroses lectures, em referencien al tema de la División Azul, la Sección Femenina, l’Auxilio Social, el Sindicato de Estudiantes Universitarios (S.E.U.) i tot un reguitzell de significatius apartats que situem, majoritàriament, en els anys quaranta. La guerra havia acabat i l’esperit de conquesta dels vencedors era quelcom que es recordava a diari amb els procediments més expeditius. Moltíssima gent es trobava en tota mena de presons i camps de treball i concentració en espera d’un aval que, sovint, no arribaria mai. Cada dia hi havia judicis sumaríssims arreu i en el Camp de la Bota s’afusellava sense treva. El camí de l’exili a França i Amèrica havia estat una nombrosa, dolorosa i única alternativa per poder salvar la pell. Foren anys molt durs, en tots els sentits, on una àmplia bibliografia ens els explica amb tota mena de detalls a partir de la rigorositat de molts historiadors i de les fonts documentals consultades. El color blau de la Falange era d’una presència extrema i la simbologia del règim estava ben present en aquella grisa quotidianitat. Calia anar molt en compte en no oblidar aixecar el braç, en blasfemar o parlar en català en espais públics. A Terrassa, les visites al carrer Sant Pau eren nombroses i freqüents. El primer deu-vos-guard podia ser un mastegot i després ja vindria la resta del menú.
Tot això ho escric quan intento saber qui és aquesta Isabel Medina Peralta que ens ha descol·locat, d’allò més, amb les seves barbaritats dins un discurs marcat per l’odi, l’antisemitisme, la xenofòbia i l’exaltació del feixisme enmig d’un homenatge als morts de la División Azul que tingué lloc a Madrid. Ho escric quan comprovo i m’angoixo en veure que alguns components de la postguerra es recuperen del calaix de la història amb la màxima força, perversió i impunitat. L’acte-homenatge del proppassat dissabte va ser una proposta paral·lela a la que la Hermandad celebra cada any amb motiu de la data del 10 de febrer on es recorden els divisionaris que van morir en la batalla de Krasni Bor l’any 1943. Ja podeu copsar com el feixisme està més viu que mai, amb velles, inquietants i nostàlgiques iniciatives i al costat de l’“espectacular” actuació que oferí la Srta. Isabel.
La intervenció d’aquesta noia em porta, un xic a corre cuita, a algunes consideracions que no vull ni puc allunyar-les d’un context on la democràcia pateix, des de fa temps, una crònica i preocupant febrícula.
1.Les gravíssimes paraules, acusacions i comentaris de Medina Peralta no poden tenir com a resposta una alentida actitud per part de la Fiscalia en veure i rumiar si són motiu d’una simple sanció o cal trepitjar la presó. Falta immediatesa i contundència per arraconar qualsevol motiu de dubte o sospita respecte les actuacions judicials. Estem vivint, amb sorpresa i molta preocupació, les diferents formes de mesurar un ampli ventall d’expressions i comentaris. No es pot tolerar aquesta dilació davant l’apologia, la defensa i la macabre exaltació feixista, de fa uns dies a Madrid, i que són un delicte, sense atenuants, per la justícia d’altres països.
2.Alguns diaris sembla que han tractat el tema sota una perillosa banalització i des d’un prisma que frega l’anècdota i la curiositat. Fer-li una entrevista com si fos una cantant o una influencer és un greuge social majúscul. Senzillament un insult a la democràcia i la tolerància. Aquest és un dels grans i perillosos problemes d’aquests moments: endolcir i donar maquillatge al discurs de l’horror i portar-lo al terreny del sensacionalisme. Cal explicar i denunciar els fets però mai, mai, adulterar-los.
3. La confusió, a més de la que ja ofereix la seva biografia, també es molt present en les seves contradiccions ideològiques fetes sota l’amaniment d’una espectacular dosi de ràbia i demagògica agressivitat. Fora interessant esbrinar on s’ha produït el seu desconcertant i perillós adoctrinament. Si coneguéssim l’origen potser podríem aturar l’hemorràgia i els possibles contagis.
Descarregat l'article
Comments