Josep Puy
Ateneu Terrassenc - 06/14/2021
#AteneuTerrassenc
L'Ateneu Terrassenc celebra, en aquest mes de juny, el 25è aniversari de la seva refundació. L'any 1996 inicià el trajecte de la seva segona etapa gràcies a l'esforç i dedicació d'un grup de terrassencs. El seu impuls i coratge varen fer possible que, enguany, la gent de l'Ateneu celebri amb emoció aquest aniversari d'una entitat capdavantera en l'àmbit de la cultura terrassenca i del país. En aquests actes commemoratius reivindiquem un constant record i un merescut reconeixement pels presidents Francesc Olivé i Josep Corominas.
La seva primera etapa es situa entre 1879 i 1898. En el marc del periode de la Restauració va néixer l'Ateneo Libre que tingué la primera seu en el carrer del Nord,24. L'impuls del moviment associatiu a Catalunya va ser extraordinari durant la segona meitat del segle dinou. L'Ateneu Mataroní (1854) fou pioner de tots aquells espais de sociabilitat. L'Ateneo Libre s'identificava amb les idees de progrés, igualtat, fraternitat i per la defensa del lliurepensament.
Les converses i trobades prèvies d'un grup de ciutadans a la Fonda Europa (1878), davant l'Estació del Nord, van fer possible que el 19 d'octubre de 1979 s'inaugurés de manera oficial sota la presidència de Joaquim Marinel·lo Bosch. L'entitat va estar domiciliada en quatre indrets de la ciutat i va tenir vuit presidents. L'any 1888 va canviar el nom pel de Ateneo Tarrasense.
L'etapa més reeixida correspon al periode de 1890 a 1898. L'intel·lectual i polític Josep Soler i Palet fou un dels seus presidents i l'artífex d'importants iniciatives. L'Ateneu organitzà els anys 1890, 1894 i 1896 uns Jocs Florals. La primera convocatòria va tenir un gran èxit i projecció tant pel nombre de participants com per les distincions atorgades.El lliurament de premis es va dur a terme en el Teatre Principal el dilluns 7 de juliol de 1890. El poeta i escriptor Apel·les Mestres va guanyar la Flor Natural amb el poema La Rosa. El president del jurat era Josep Roca i Roca. Els treballs premiats es troben publicats en el llibre Certamen literario del Ateneo Tarrasense.
L' emplaçament del Raval, seu actual de l'Ajuntament, fou l'estatge definitiu i més important (1890-1898). L'Ateneu ocupava una de les dependències de la casa Galí. El 28 de juny de 1891 s'inaugurà el teatre-sala d'actes amb un programa atapeït d'activitats. Aquell gran espai de planta octogonal és l'actual Nova Jazz Cava de Terrassa.
La posta en marxa del Boletín del Ateneo Tarrasense, març de 1891, va ser una iniciativa de gran categoria per les persones que hi col·laboraven i pels seus acurats textos i interessants informacions. Estava dirigit per Francesc Giralt i Serrà. D'altres iniciatives foren l'organització d'una espectacular biblioteca, l'oferiment de tota mena de cursos, conferències i vetllades així com la preservació dels elements arqueològics, procedents del Castell Palau, i com a punt de partida de les futures col·leccions del Museu de Terrassa.
L'Ateneu Terrassenc era un viu reflex de la realitat i de les vicissituds de la Terrassa d'aquells anys. Es va convertir en una perfecta radiografia de com era la desena ciutat de Catalunya. Les dificultats econòmiques no van fer possible la seva continuïtat. L'estima i respecte pel temps passat requereix el més gran reconeixement per a tots els qui van fer possible una realitat identificada per la categoria intel·lectual dels seus integrants i promotors, la favorable resposta de la ciutadania i la inevitable precarietat dels recursos existents.
Per molt anys!!
Josep Puy
President d'Honor de l'Ateneu Terrassenc.