top of page

Aquell fred

Actualizado: 14 jun 2021


Josep Puy

Diari de Terrassa - 26/11/2020


La situació de pandèmia reclama una sovint ventilació de les aules

d’escoles i instituts. Hom coincideix en l’encert/necessitat de la mesura i

l’aconsellable renovació de l’aire per evitar contagis. A la motxilla no solament

cal portar el material escolar habitual sinó també una bona manta, o al menys

la que regalaven les companyies aèries en els vols transoceànics, així com

d’altres accessoris per afrontar un brusc/provocat descens de la temperatura a

mitja classe, després de l’hora del pati o en tornar de dinar --quan més convé

una bona escalforeta. Reconec que treballar amb guants i bufanda no deu ser

gens agradable ni és una situació adequada per aconseguir els millors

resultats. Les escoles -- malgrat nous encàrrecs, disposicions, ordres i

contraordres -- se’n sortiran com ho estan fent, fins ara, car hi ha un nivell

altíssim de professionalitat i sacrifici. Sanitaris i docents, sota la

corresponent/diferent responsabilitat, són els herois d’aquesta perllongada crisi

socio-sanitària. En llegir l’experiència d’abrigament en molts centres m’ha

recordat les situacions de fred que tots haurem passat en molts moments de la

nostra vida i que romanen fixes i inalterables en la nostra memòria. Els

moments i experiències de fred terrible i despietat són part dels nostres records

com ho poden ser els jocs de carrer, la primera festa particular o alguns

programes radiofònics. El fred és quelcom inesborrable del nostre imaginari i en

pensar-hi ja ens apareixen algunes esgarrifances. Si feu recordança ben segur

que teniu moments prou gèlids que no heu oblidat gens amb el pas dels anys.

En qualsevol cas no pretenc cap mena de discurs alliçonador que cerqui

devaluar/minimitzar les imatges d’abillament hivernal dels nostres infants i

adolescents. Ben al contrari. A l’escola cal estar-hi sempre amb confort i

comoditat. La calefacció és imprescindible i durant les hores que faci falta. No

és un luxe i si una primera necessitat. No es podria mai admetre, excepte en

la singular excepció que ara ens ocupa, fer les classes tremolant i amb la

mirada desencaixada d’alumnes i professors.


Els records s’emplacen en recordar la cavalcada de reis amb un fred de mil

dimonis tot esperant les primeres notes musicals, el ritme compassat de patges

i participants i el flaire inconfusible de les espècies reials. Es passava molt de

fred com també en feia molt per la Puríssima. Sovint he pensat que el 8 de

desembre és dels dies més freds de l’any. I posats a jugar i retrocedir en el

calendari, recordo alguna diada de Sant Andreu a Manresa, amb un fred que

no es podia alleugerir malgrat la roba que hom portava al damunt. Tinc dates i

moments d’un fred terrible. Podria escriure una biografia sobre el fred com a

protagonista que podria començar amb els terribles primers mesos de 1956 –

en el meu primer any de vida - dins un dels hiverns més durs que alguns

recorden i expliquen. Penso en la jura de bandera del meu cosí a Gardeny –

Lleida- on semblava impossible sobreviure. El fred durant el meu servei militar

no es pot descriure de bell nou sense espontànies tremolors – sobretot en les

maniobres militars arreu de la província d’Osca. El fred de la “mili” em va

preparar d’allò més. Penso que em va immunitzar de per vida. Aquell fred que

sempre ha generat moltes anècdotes en zones de muntanya com la de trobarte

l’orinal ben glaçat en llevar-te el matí. Tots n’hem passat molt/moltíssim, tant

de petits com de grans. I sempre amb el record d’aquells penellons a les mans

i les orelles de terrible picor i sofriment. Eren el senyal inequívoc de com estava

el termòmetre i sota quines condicions es vivia en el passat. Sortosament això

ja és història. “Temps era temps” diu la cançó que parla de panellets i

penellons i també de noms inoblidables que hem memoritzat per sempre :

Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Quin luxe!.




26 visualizaciones1 comentario

Entradas Recientes

Ver todo

1 Comment


Unknown member
Dec 01, 2020

Algun dia t'explicaré el fred que passavem a Can Culapi.

Like
bottom of page